.
Últimament tot gira a la meva contra, les circumstancies em poden, els plans van en contra meva... sembla ser que els fracassos són els únics que em fan costat i l’estrès, sobretot ell. Quan tot hauria de rotllar be i treure el millor de tu, trobes que tot allò que sempre havies pensat, que duies anys somiant-ho, no és com t’esperaves i que per més que vulguis no surten les coses tal i com vols. És una gran impotència, creu-me. Per altre banda, tinc el meu gran trauma damunt: l’abandonament! Perquè la gent es posa d’acord en fallar-te i marxar del teu costat a l’hora? No et poden donar unes petites dosis de dolor, ha de ser tot alhora! Ja ho veig. Ja sé que els problemes d’avui, diari, no són els problemes de demà, però... no s’esfumen i continuen dia si i dia també. Com què quins problemes... Què no m’escoltes quan parlo? Això t’ho vaig explicar ahir, però ja veig que ni tan sols tu em fas suport.
>> Pesimista en cierto punto según mi punto de vista.
Més informació »
Últimament tot gira a la meva contra, les circumstancies em poden, els plans van en contra meva... sembla ser que els fracassos són els únics que em fan costat i l’estrès, sobretot ell. Quan tot hauria de rotllar be i treure el millor de tu, trobes que tot allò que sempre havies pensat, que duies anys somiant-ho, no és com t’esperaves i que per més que vulguis no surten les coses tal i com vols. És una gran impotència, creu-me. Per altre banda, tinc el meu gran trauma damunt: l’abandonament! Perquè la gent es posa d’acord en fallar-te i marxar del teu costat a l’hora? No et poden donar unes petites dosis de dolor, ha de ser tot alhora! Ja ho veig. Ja sé que els problemes d’avui, diari, no són els problemes de demà, però... no s’esfumen i continuen dia si i dia també. Com què quins problemes... Què no m’escoltes quan parlo? Això t’ho vaig explicar ahir, però ja veig que ni tan sols tu em fas suport.
>> Pesimista en cierto punto según mi punto de vista.