La força del temps

.


Diuen que el temps és la força més poderosa, més que l’amor, diuen... El amor mor; el temps, no. El temps perdura i ho transforma tot. Ens canvia, es vulgui o no.
Un creu que maneja el temps. Parlem de guanyar o perdre el temps, de deixar passar el temps. Però el temps passa, el deixem o no.
Diuen que el temps ho arregla tot. "Amb el temps t’estimarà", "amb el temps l’oblidaràs...". Però també diuen que el temps no arregla res, que el temps arrasa i, el que el temps trenca no s’arregla, diuen...
Diuen que el temps és la força més poderosa. Els arqueòlegs lluiten contra això; tracten de rescatar objectes, històries i tracten de salvar-les del pas del temps. Però el temps avança, avança i avança…

El temps no és ni bo ni dolent. A algunes coses les destrueix i a altres les torna millors, com a un bon vi. També estan les que resisteixen al pas del temps, com una cadira de roure. El temps passa i el roure segueix intacte, com els sentiments nobles, que passi el que passi, no moren amb el pas del temps.

Hi ha moltes, masses especulacions de què és el temps en realitat. Però jo pregunto: si és tot un misteri del qual mai en sabrem la resposta, no seria millor donar-li cada persona el seu propi significat? Aquí enumero unes quantes, però al cap i a la fi, has de ser tu qui, a última hora, has de donar-li la teva interpretació.


Per a mi, el temps és un gran tresor. No et capfiquis en guardar-lo, perquè no podràs. Gasta’l, però fes-ho de la millor manera possible; procura que el teu tresor més preuat sigui utilitzat bé, perquè no tinguis la sensació, en el últim dels teus dies, d’haver-lo perdut; sinó invertit.

>> ¡Vive la vida que son dos días y uno está lloviendo!