Te fet sentir que de cop i volta m'he apartat de tu d'una manera tan extrema que no entens. Al principi, creus que nomès és una sensació però a mesura que passa i passa el temps veus que no. I no ho entens. No creus haver fet res malament o prou malament perquè s'hagui anat així de la teva vida. Penses que ni tan sols es deu enrecordar de tu i que fas el pena pensant-hi. Tractes de parlar-hi i quan tens intensió de fer-ho penses: i per què haig de ser jo? Així que esperes i no rebs resposta. Nomès s'apropa la teva paciència que diu: vull marxar, que puc? Però la retens una mica més i quan comences a afluixar la corda, va i apareix, vaja, apareixo. Intento arreglar amb un somriure o quatre paraules molts mesos d'incertesa.
Paral·lelament, està la part que tu no coneixes. La que avui t'haig d'explicar:
Quan m'allunyo d'algú és perquè conscient o inconscientment aquella persona m'ha fet sentir un mal que em vaig prometre fa molt de temps no tornar a sentir. Allunyar-se és el millor- penso primerament. Desprès quan les coses és calmen i ho veig en fred, analitzo les coses des de punts de vista que no m'havia parat a pensar. Penso, fins i tot, com hauré fet sentir a la persona i em sento miserable per haver-li fet sentir el mateix dolor del qual jo he fuguit. Sense treure'n aigua clara, va passant el temps i amb ell marxen totes les meves inútils maneres d'intentar solucionar les coses. Tinc intenció de fer-ho, de debó... però no sé com. Aleshores, torno a retrobar-me amb la persona. Em mira amb ulls estranys, llunyans i em fan sentir més malament encara. Aleshores, opto per no acostar-me de nou a la persona. No mereixo fer-li-ho passar de nou igual de malament. Passa més temps i al final, torna a aflorar en mi aquest malestar. La sensació de que no puc deixar les coses així, sense donar cap explicació. Però en aquest moment, ja ha passat massa temps i la persona ja ho ha deixat còrrer. A aquestes altures de no retorn, és quan apareix aquell sentiment meu tan característic: Sandra que era important per a tu i l'has perdut.
Si té fet sentir així mai espero haver-te fet veure que més que tu, el problema he estat jo. No em sento gens orgullosa d'aquest defecte meu i és per això estic intentant a curset acel·lerat, recuperar aquesta lliçó que em vaig perdre anys enrere. No pretenc res més que fer-te veure la part que mai has entès. A més de voler rectificar els meus errors.
Més val tard que mai, que diuen.
