l'avui

9.10.10
0 comentaris


Plató, discrepo totalment amb el teu parer. El coneixement sí es pot trobar a partir dels sentiments i de l'experiència imperfectament viscuda des d'un objectiu propi.


El ahir és experiència.
El avui, reflexió...
i els sentiments els posa en unió!


I ara sento que el dia d'ahir no es tornarà a repetir.
He après, oi tan que he après!
Més informació »

somriure es la resposta?

27.9.10
1 comentaris

Com dir-li a algú que et morts de ganes de estar amb ell a cada instant o, pel contrari, que més val que tiri per la seva banda? Com dir-li a algú que t'insisteixi perquè et demostri que vol estar al seu costat o, pel contrari, que es rendeixi perquè no el portarà a enlloc? Com fer-li entendre a algú sense paraules que hauria de canviar alguns aspectes d'ell? Com es fa per no ferir als demès, sense ferir-te a tu mateix fent coses que no desitges?

És l'asertivitat el llenguatge per fer fora de la teva vida algú que no vols i el llenguatge no verbal (el de gestos i mirades, el de missatges xifrats entre línea i línea o el de situacions amb transfons interpretatiu) per demanar que algú vingui o es quedi al teu costat?

O és el somriure, llenguatge universal de l'efecte, el que pot suavitzar i fer entendre tot?


Em limitaré a somriure, potser faré més entenedor els sentiments que amb paraules no puc.




Més informació »
10.9.10
2 comentaris

No hay noche que no vea el día. Ni viernes que no espere al lunes en la vuelta de la esquina. ¡Disfrutar del fin de semana, que es muy cortito!
:)
Més informació »

Arranca la carrera

9.9.10
3 comentaris

Es tiempo de inicios y reencuentros. De cambios de hábitos repentinos y madrugones mortales. Es tiempo de estudiar y de emplear el tiempo de otro modo. Es tiempo de volverse a centrar ¡y ahora más que nunca! y estudiar ¿lo he repetido? es que es sobretodo eso, porque me guste o no este año se decide todo y eso me da miedo, ¡mucho miedo!

Ante el año que me espera me propongo un reto: no perder el tiempo e intentar organizarlo lo mejor que pueda. Tengo claro que voy a ir a por todas; eso si... pero sin estresarme demasiado. ;P


¿Empezamos?
Més informació »
3.9.10
3 comentaris


El cel està pintat de tons carbasses que juguen a enfosquir-se amb les ombres. El paisatge en continu moviment no deixa a les meves retines retenir res prou clar per descriure. L'únic que segueix en el seu lloc, la finestra, porta un missatge molt tranquilitzador invertit: sortida d'emergència. Que l'han de veure els de fora a cas? Per què llavors sortida i no entrada? O és que... en cas d'emergència el cervell li dóna per llegir a la inversa?
En qualsevol cas el més absurd és que hagi de ser l'avorriment qui em dongui tocs de llucidesa.


Més informació »

paraules sense lector?

24.8.10
7 comentaris



Fa força que no escric i sobretot fa força que no publico res. El no veure mostres de gent que em llegeixi em desanima perquè em fa qüestionar si realment val la pena continuar escribint coses o millor dit continuar compartint coses amb els demès. Mai he estat de les que comença algo si sap que no podrà acabar-ho, però la raó per la qual vaig començar el blog hi ha no hi és.

Siguem sincers, les persones que escribim en blogs ho fem perquè volem aportar el nostre granet de sorra en els demès. Tant ens dóna escriure en fulls com en ordinador, pero si decidim fer-ho des de qui volem que se'ns llegeixi o, si més no, sentir-nos satisfets d'haver-ho compartit.

Així dons, abans de decidir res em donaré un temps i seguiré publicant alguna que altre cosa. Vull veure si són imaginacions meves o realment és el que em temo.


De totes maneres, intentaré no desanimar-me massa.



Més informació »

Más platón y menos prozac!

21.5.10
0 comentaris

Un día me siento capaz de comerme el mundo y otro más insignificante que una hormiga...
Ante mi situación fui al médico y me recomendó estabilidad... así que me compré el power balance. De momento no he notado cambios... pero seguro que es temporal. ¡Segurísimo!
;)
Més informació »

El silencio

2.5.10
0 comentaris


Ante la duda, a veces es mejor no decir nada. No hay nada como el silencio para desvordar la imaginación del otro y hacerle pensar aquello que le gustaría oír.
La magia, a veces, está en aquello que nos callamos.

Y aunque no lo parezca, el silencio es muy revelador. Me dice todo lo que necesito saber.Puede parecer contradictorio. ¿El silencio acaso dice algo? Si te fijas bien sí. Desvela la actitud de la otra persona o, más bien, como se siente cuando está contigo. Así, cuando quieras saber que sentimiento transmites a los demás...
¿Supiste cómo iba a terminar? ¿Ves?
En verdad no callamos, hacemos pausas interminables que sin querer queriendo
acaban en tus pensamientos. (en los de mi receptor).
Més informació »
 
 

© 2010 Shorthand of emotion