font de delícies

21.11.10
0 comentaris



La ment és una energia capaç de superar les més improposables dificultats, com un saltador d'obstacles coix. Impulsora i al mateix temps el major fre que podem conèixer. Ella mateixa es pot vèncer quan l'anomenada originalitat, font d'energia indefinida, frena com un cavall tossut resistint-se a seguir avantsant.
Els límits i les delícies les separa l'energia de la ment.
Més informació »

rainbow after a shower

19.11.10
0 comentaris
Avui toca valorar...


"The soul would have no rainbow
if the eyes had no tears."
...que del més negre podem aprendre.
Les situacions dificils dónen sentit al que
perseguim,a cas no les intentem evitar a
tota costa per aconseguir l'estat contrari?
Més informació »

l'avui

9.10.10
0 comentaris


Plató, discrepo totalment amb el teu parer. El coneixement sí es pot trobar a partir dels sentiments i de l'experiència imperfectament viscuda des d'un objectiu propi.


El ahir és experiència.
El avui, reflexió...
i els sentiments els posa en unió!


I ara sento que el dia d'ahir no es tornarà a repetir.
He après, oi tan que he après!
Més informació »

somriure es la resposta?

27.9.10
1 comentaris

Com dir-li a algú que et morts de ganes de estar amb ell a cada instant o, pel contrari, que més val que tiri per la seva banda? Com dir-li a algú que t'insisteixi perquè et demostri que vol estar al seu costat o, pel contrari, que es rendeixi perquè no el portarà a enlloc? Com fer-li entendre a algú sense paraules que hauria de canviar alguns aspectes d'ell? Com es fa per no ferir als demès, sense ferir-te a tu mateix fent coses que no desitges?

És l'asertivitat el llenguatge per fer fora de la teva vida algú que no vols i el llenguatge no verbal (el de gestos i mirades, el de missatges xifrats entre línea i línea o el de situacions amb transfons interpretatiu) per demanar que algú vingui o es quedi al teu costat?

O és el somriure, llenguatge universal de l'efecte, el que pot suavitzar i fer entendre tot?


Em limitaré a somriure, potser faré més entenedor els sentiments que amb paraules no puc.




Més informació »
10.9.10
2 comentaris

No hay noche que no vea el día. Ni viernes que no espere al lunes en la vuelta de la esquina. ¡Disfrutar del fin de semana, que es muy cortito!
:)
Més informació »

Arranca la carrera

9.9.10
3 comentaris

Es tiempo de inicios y reencuentros. De cambios de hábitos repentinos y madrugones mortales. Es tiempo de estudiar y de emplear el tiempo de otro modo. Es tiempo de volverse a centrar ¡y ahora más que nunca! y estudiar ¿lo he repetido? es que es sobretodo eso, porque me guste o no este año se decide todo y eso me da miedo, ¡mucho miedo!

Ante el año que me espera me propongo un reto: no perder el tiempo e intentar organizarlo lo mejor que pueda. Tengo claro que voy a ir a por todas; eso si... pero sin estresarme demasiado. ;P


¿Empezamos?
Més informació »
3.9.10
3 comentaris


El cel està pintat de tons carbasses que juguen a enfosquir-se amb les ombres. El paisatge en continu moviment no deixa a les meves retines retenir res prou clar per descriure. L'únic que segueix en el seu lloc, la finestra, porta un missatge molt tranquilitzador invertit: sortida d'emergència. Que l'han de veure els de fora a cas? Per què llavors sortida i no entrada? O és que... en cas d'emergència el cervell li dóna per llegir a la inversa?
En qualsevol cas el més absurd és que hagi de ser l'avorriment qui em dongui tocs de llucidesa.


Més informació »

paraules sense lector?

24.8.10
7 comentaris



Fa força que no escric i sobretot fa força que no publico res. El no veure mostres de gent que em llegeixi em desanima perquè em fa qüestionar si realment val la pena continuar escribint coses o millor dit continuar compartint coses amb els demès. Mai he estat de les que comença algo si sap que no podrà acabar-ho, però la raó per la qual vaig començar el blog hi ha no hi és.

Siguem sincers, les persones que escribim en blogs ho fem perquè volem aportar el nostre granet de sorra en els demès. Tant ens dóna escriure en fulls com en ordinador, pero si decidim fer-ho des de qui volem que se'ns llegeixi o, si més no, sentir-nos satisfets d'haver-ho compartit.

Així dons, abans de decidir res em donaré un temps i seguiré publicant alguna que altre cosa. Vull veure si són imaginacions meves o realment és el que em temo.


De totes maneres, intentaré no desanimar-me massa.



Més informació »
 
 

© 2010 Shorthand of emotion