¡porque lo que buscamos está delante nuestro!

-No me buscarías si no me hubieses encontrado.

-Lo que has dicho no tiene ningun sentido.

-Si lo tiene. Dime, cuando buscas algo en el diccionario, ¿ a caso no debes saber el nombre por el que buscar?

-Si, pero en todo caso se por donde empezar a buscar. No parto de lo encontrado, pues no he encontrado nada.

-En verdad si lo haces, porque de toda la infinidad que nos rodea tu has elegido algo muy concreto en lo que dipositar tu búsqueda. Te has encerrado en una jaula llamada duda de la cual no te liberarás hasta encontrar la parte que falta.

-¿Lo que pretendes decirme es que no partimos de cero porque al empezar hemos encontrado parte de lo que buscamos?

-Exacto, porque lo que buscamos en realidad es el motivo y la definición que nos haga entender lo que encontramos buscar.

-Entoces, tras entenderte mejor se con más precisión lo que busco y estoy a solo un paso de encontrarte.

...pero en verdad, buscamos a fuera lo que

intentamos encontrar en nosotros.

Més informació »

Vozka isn't the answer...

Vale, admito que me resulta divertido observar que las jilipolleces que alguien dice o hace son proporcionales a los cubatas que se ha tomado. Pero aún más observar como este degrada la relación con sus conocidos consiguiendo despertar en ellos asco o repulsión.

Esa noche observaba esto desde la barra, mientras esperaba que me prepararan lo que mi amiga había pedido. Y ya casi entre mis manos, me desentendí de eso que supuestamente íba a ser mi diversión. Preferí esperarme al día siguiente y observar, sin desperdicio, lo mejor de todo: verlos llegar como desorientados, confusos y distantes, supongo que pensando si habrán hecho algo de lo que lamentarse. Se te acercan, te dicen 4 cosas del modo más encantador que saben, quien sabe si para limpiar su imagen del día anterior, y comentan la jugada. Vaya, que intentan reconstruir con sus difusos recuerdos y lo que los otros les cuentan su super noche que ahora se traduce en resaca.

Que gran acierto no haber tomado nada la noche anterior. Pero quizás, solo quizás, en otro momento pase a ser yo la observada.

... but make you forget the question.

Més informació »

Per a ella...

Avui escric a totes aquelles persones que com una amiga meva són tímids i volen passar desapercebuts però que guarden unes qualitats que resulta impossible no apreciar. I també escric a tots aquells que estan massa habituats a jutjar a les persones pel seu exterior, no sabeu el que us perdeu. La gent que val la pena és aquella que no segueix a la corrent i s'esforça per ser pròpis sense esperar cap reconeixement.

Ella és amant de la brevetat, així que no diré més; o potser sí, em queda dir-vos que l'aprecio no sabeu quan.

Per més modesta que sigui una ona,

sempre deixa marca.

G.

Més informació »

Exámenes

El conocimiento se adquiere cuando se mata al gato

y para ello se debe curiosear.

Debora, reflexiona y aplica. Así es como se aprende.

En semana de exámenes aplicando la técnica ;)

Més informació »

font de delícies

La ment és una energia capaç de superar les més improposables dificultats, com un saltador d'obstacles coix. Impulsora i al mateix temps el major fre que podem conèixer. Ella mateixa es pot vèncer quan l'anomenada originalitat, font d'energia indefinida, frena com un cavall tossut resistint-se a seguir avantsant.

Els límits i les delícies les separa l'energia de la ment.

Més informació »

rainbow after a shower

Avui toca valorar...

"The soul would have no rainbow

if the eyes had no tears."

...que del més negre podem aprendre.

Les situacions dificils dónen sentit al que

perseguim,a cas no les intentem evitar a

tota costa per aconseguir l'estat contrari?

Més informació »

l'avui

Plató, discrepo totalment amb el teu parer. El coneixement sí es pot trobar a partir dels sentiments i de l'experiència imperfectament viscuda des d'un objectiu propi.

El ahir és experiència.

El avui, reflexió...

i els sentiments els posa en unió!

I ara sento que el dia d'ahir no es tornarà a repetir.

He après, oi tan que he après!

Més informació »

somriure es la resposta?

Com dir-li a algú que et morts de ganes de estar amb ell a cada instant o, pel contrari, que més val que tiri per la seva banda? Com dir-li a algú que t'insisteixi perquè et demostri que vol estar al seu costat o, pel contrari, que es rendeixi perquè no el portarà a enlloc? Com fer-li entendre a algú sense paraules que hauria de canviar alguns aspectes d'ell? Com es fa per no ferir als demès, sense ferir-te a tu mateix fent coses que no desitges?

És l'asertivitat el llenguatge per fer fora de la teva vida algú que no vols i el llenguatge no verbal (el de gestos i mirades, el de missatges xifrats entre línea i línea o el de situacions amb transfons interpretatiu) per demanar que algú vingui o es quedi al teu costat?

O és el somriure, llenguatge universal de l'efecte, el que pot suavitzar i fer entendre tot?

Em limitaré a somriure, potser faré més entenedor els sentiments que amb paraules no puc.

Més informació »