Fa força que no escric i sobretot fa força que no publico res. El no veure mostres de gent que em llegeixi em desanima perquè em fa qüestionar si realment val la pena continuar escribint coses o millor dit continuar compartint coses amb els demès. Mai he estat de les que comença algo si sap que no podrà acabar-ho, però la raó per la qual vaig començar el blog hi ha no hi és.
Siguem sincers, les persones que escribim en blogs ho fem perquè volem aportar el nostre granet de sorra en els demès. Tant ens dóna escriure en fulls com en ordinador, pero si decidim fer-ho des de qui volem que se'ns llegeixi o, si més no, sentir-nos satisfets d'haver-ho compartit.
Així dons, abans de decidir res em donaré un temps i seguiré publicant alguna que altre cosa. Vull veure si són imaginacions meves o realment és el que em temo.
De totes maneres, intentaré no desanimar-me massa.
7 comentaris:
Aqui em tens, gràcies a google reader!
Dons gràcies google reader i... gràcies a tu, Arnau :)
I ja saps... aquí en tens un altre! ;)
Petons!
Gràcies Joan a tu també. Pensava que havies desconectat per complet del món dels blogs. ;)
Hola sandra!!! soc la cris. Escrius molt be!! No et desanimis i continua escrivint, siusplau. M'he llegit bastants articles del blog i m'han agradat molt ;) Petonets!!
Cris
Mersi Cris, ets un solette!! :D
Mientras no desaparezca el blog, Siempre habrá quien encuentre algo que por casualidad le sirva.Saludos allá donde estés.
Publica un comentari a l'entrada