Diari, et despatxo!

20.5.09
.

Últimament tot gira a la meva contra, les circumstancies em poden, els plans van en contra meva... sembla ser que els fracassos són els únics que em fan costat i l’estrès, sobretot ell. Quan tot hauria de rotllar be i treure el millor de tu, trobes que tot allò que sempre havies pensat, que duies anys somiant-ho, no és com t’esperaves i que per més que vulguis no surten les coses tal i com vols. És una gran impotència, creu-me. Per altre banda, tinc el meu gran trauma damunt: l’abandonament! Perquè la gent es posa d’acord en fallar-te i marxar del teu costat a l’hora? No et poden donar unes petites dosis de dolor, ha de ser tot alhora! Ja ho veig. Ja sé que els problemes d’avui, diari, no són els problemes de demà, però... no s’esfumen i continuen dia si i dia també. Com què quins problemes... Què no m’escoltes quan parlo? Això t’ho vaig explicar ahir, però ja veig que ni tan sols tu em fas suport.

>> Pesimista en cierto punto según mi punto de vista.

4 comentaris:

Anònim at: 5/20/2009 9:27 p. m. ha dit...

sembla que la llei de Murphy, també la podem posar a la nostre vida, quan una cosa cau de com tot cau, quan algú et decepciona més gent et decepciona.. però que hi farem? sempre queda algú que ens fa tirar endavant sandra, sempre tenim gent, a vegades qui menys ens esperem !
un petonnet ca rinyo

Anònim at: 5/20/2009 10:03 p. m. ha dit...

Vinga sandraa que saps que em tens ami i les nenes que et faran suport!.
Tothom en algun moment de la vida te moments dolents i cal seguir avansar ( inetnta mirarto d'una manera més positiva per mol mal que sigui la situació) que no t'aturi res! Se, i desitjo que segueixsi com ets per que o vals molt! enseriu, sincerament ets una persona molt treballadora i que la veritat es que no coneisa gaire aquesta facesta de escriptora i amb un diari !:).

+Cherry!(L)


:)

Anònim at: 5/20/2009 10:05 p. m. ha dit...

aish escric fatal s'enten faltal!TT aish esperu que haguis agafat el meu missatje:)

Anònim at: 5/21/2009 5:55 p. m. ha dit...

Encara que no t'ho sembli, ara és un gran moment per aixecar-te i seguir caminant amb més empenta que mai. No t'ho pensis més. Fes-ho. Per tots els que ens sentim al teu costat... i per tu mateixa!

Publica un comentari a l'entrada

 
 

© 2010 Shorthand of emotion