.
Era un preciós matí de diumenge. Aquell dia m'havia llevat diferent, amb la mirada enfocada cap al passat i sense saber molt bé perquè, vaig agafar un vell àlbum de fotos i vaig estar una bona estona mirant aquelles fotografies que em feien reviure vells moments.
Commoguda per la nostàlgia, vaig sortir a fer un vol i em vaig deixar portar per el inconscient. Encara no sé per què, però vaig anar a parar al vell parc, aquell en el qual havia viscut tantíssims moments de petita.
Em vaig sentar en un banc i em vaig limitar a observar el meu voltant. Per una banda, mirava als nens petits com jugaven alegrement i es divertien i... per altre, veia a parelletes bojament enamorades vessant-se, sense parar ni un sol moment. En veure allò em vaig posar trista, trista de què totes les meves relacions fossin tan complicades i acabessin malament...
O potser si sabia per què havia arribat fins allà. Potser, el meu subconscient em volia donar a entendre que havia de passar pàgina i fer un altre àlbum on guardés nous records.
>> Fotografíes, moments congelats que mai s'oblidaràn.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
El passat és el pròleg de la nostra vida que ens ajuda a entendre el que anem escribim dia a dia...
Publica un comentari a l'entrada