somriure es la resposta?

Com dir-li a algú que et morts de ganes de estar amb ell a cada instant o, pel contrari, que més val que tiri per la seva banda? Com dir-li a algú que t'insisteixi perquè et demostri que vol estar al seu costat o, pel contrari, que es rendeixi perquè no el portarà a enlloc? Com fer-li entendre a algú sense paraules que hauria de canviar alguns aspectes d'ell? Com es fa per no ferir als demès, sense ferir-te a tu mateix fent coses que no desitges?

És l'asertivitat el llenguatge per fer fora de la teva vida algú que no vols i el llenguatge no verbal (el de gestos i mirades, el de missatges xifrats entre línea i línea o el de situacions amb transfons interpretatiu) per demanar que algú vingui o es quedi al teu costat?

O és el somriure, llenguatge universal de l'efecte, el que pot suavitzar i fer entendre tot?

Em limitaré a somriure, potser faré més entenedor els sentiments que amb paraules no puc.