La màgia de l'estiu

.

Sento com l'aigua refresca el meu càlid cos i com la sorra de la platja desperta, amb el seu enèrgic tacte, la part adormida dels meus sentits. Les oles venen i van mentre em deixo perdre pel masatge de plàcids sons que envaeixen les meves oídes. De sobte, una gota atura el meu màgic moment tot colocant-se sobre el clatell. Satisfeta, regalima braç avall mostrant-me, amb la seva brillantor, com el sol penetra lent però implacable en la meva pell.
Ara, aseguda a la riba, l'aire suau juga a enredar-se en els meus cabells. Tracta de cridar la meva atenció, però no ho aconsegueix. En els meus ulls només hi ha reflectit la belleza desbordant que conté aquesta petita riba. Al fons, apartat de tota vida humana, hi ha un vell far que descansa desprès d'una dura nit vetllant per la vida dels mariners. ¿Hi ha alguna similitud entre aquest far i jo? -Em pregunto...- Potser abans. I, sense més ganes de seguir pensant, miro el cel. Relaxada, serena i amb una divertida tranquilitat segueixo el vol d'unes lliures gaviotes. Aleshores no em queda més remei que mirar enrere. I trobar-lo allà. Sentat. Observant-me. Preparat per ficar-me la cremeta.

Què màgic és l'estiu!