L'oblid, el major enemic

8.8.09
.

No fa gaire vaig perdre tota la informació que tenia al ordinador. Aquell dia em vaig sentir furiosa i impotent perquè totes les fotos i música que havia anat recopilant durant els darrers 9 anys, s'havien esmunyit en un obrir i tancar d'ulls. Va ser aleshores quan em vaig adonar del que solem fer.

Les persones tenim por d'oblidar tot allò que em viscut. Hi ha cops que procurem desar totes les nostres vivències en àlbums polsegosos o en gravacions de vídeo que quasi mirem, per deixar la nostre consciència algo més tranquil·la. També solem explicar als nostres familiars més joves totes aquelles anècdotes més transcendentals amb l'esperança que es passin de generació en generació i no siguin oblidades amb el temps. Però hi ha qui, tot i això, no en té prou i ha de resumir, de mala manera, la seva vida en un escrit anomenat bibliografia.

Com som d'ingènues les persones... mirem de salvar el nostre record més enllà de la mort i és que hi ha qui creuen que una persona no deixa realment aquest món fins que la seva essència (vivències, aprenentatges, relacions, llegats, bones obres) és oblidada per la gent que l’envoltava.


>> Rècords guardats en calaixos de mèmoria que de vegades es poden traspapelar.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 
 

© 2010 Shorthand of emotion